Muntaner, Ramon

La mata de jonc té aquella força que, si tota la mata lligueu amb una corda ben fort i tota la voleu arrencar, us dic que deu homes, per bé que tiren, no l’arrencaran ni encara amb molts més; i si lleveu la corda, de jonc en jonc, la trencarà un fadrí de vuit anys, que cap jonc hi romandrà.

I quan la dita ciutat [Múrcia] hagué presa, la poblà tota de catalans, i així mateix Oriola i Elx, i Alacant i Gardamar, Cartagena i en els altres llocs; així que sigueu certs que tots aquells que en la dita ciutat de Múrcia i en els davant dits llocs són, són vers catalans i parlen de bell catalanesc del món; i són tots bons d’armes i de tots fets.

En Peralada hauia una fembra que yo conegui e viu, que hauia nom Namarcadera, perço com tenia obrada de mercaderia: e era fort esperta fembra, e gran e alta. E un jorn, axi com la host dels Francesos estaua dauant Peralada, ella exi de la vila e ana a un seu ort per cullir cols; e vestis una gonella de home, e pres una llança e una espasa que porta cinta, e un escut al braç, e anasen al ort. E com fo al ort, ella senti campanelles, e marauellas, e tantost lexas de cullir les cols, e anasen a aquella part per veure que era: e guarda, e vae en lo rech que era entre lo seu ort e un altre un caualler frances ab son cauall armat, e ab lo pitrall de campanelles, e anaua sa e lla, que no sabia per hon sen exis.

E ella que lach vist, cuytas a un pas, e secut li la llança, e dona li tal cop per les faldes en la cuxa, que la cuxa li passa e la sella, e apunta lo cauall. E tantost com aço hach feyt, e lo cauall se senti ferit, lleuas dauant e detras, axi quel caualler fora cahut, sino fos que era ab cadena fermat en la sella. Queus dire? que ella ana a metre la ma laspasa, e va venir a un altre portell, e va ferir lo cauall per la testa: e lo cauall estech exabuit. Queus dire? lo cauall ana prendre per la regna, e crida: caualler, mort sots, si nous retetes! E lo caualler tench se per mort e va gitar lo bordo que tenia e retes a ella; e ella pres lo bordo, puix trach li la llança que tenia en la cuxa, e axi ella lon mes dins Peralada. De la qual cosa lo senyor rey e lo senyor infant foren molt alegres e molt pagats, e faeren li comptar moltes vegades, com li era pres. Queus dire? lo caualler e les armes foren sues, e lo caualler se reeme dos cents florins dor que ella hach: e axi podets conexer la yra de Deus si era ab ells.