Pla i Casadevall, Josep

El cultiu de la capacitat d’oblit crec que és una cosa excel·lent per a saber viure.

Any nou, vida la de sempre.

Si aquest país resolgués els seus problemes amb l’empenta que sol resoldre les qüestions d’esport, […] viuríem en el racó del món més agradable del planeta.

És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.

La vida és una cosa complicada i difícil, impossible de descriure, que consisteix a anar fent.

En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut.

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

La millor manera de conservar una societat […] és que els rics es tornin pobres lentament, però segurament, i que els pobres es puguin presentar, de tant en tant, a firmar una escriptura a cal notari.

Ara, els camps de civada i d’ordi – en el pla – han arribat a la maduresa i tenen un color de mel aigualida però calenta. Hi ha camps de civada tan blancs, d’una blancor tan fina i inconsútil, que semblen esponjats per una escuma de somni.

L’avantatge dels defectes és que solen anar lligats a les millors qualitats que es poden tenir.

La carn a l’ast i el peix a sobre les brases.

El periodisme és un ofici que permet tractar -potser més que en qualsevol altra activitat- persones de caràcter totalment pessimista. Els optimistes tenen, en general, poc interès.

Davant les coses grosses i importants, tenir raó o no tenir raó és una invenció com una altra.

La vida humana és massa curta per a saber de quin cantó les coses es decanten.

La millor manera de conservar una societat [...] és que els rics es tornin pobres lentament, però segurament, i que els pobres es puguin presentar, de tant en tant, a firmar una escriptura a cal notari.

Escriure en aquesta llengua tan pobra, tan poc cultivada, tan misèrrima, només es pot fer deixant córrer el nom propi i pensant en els que vindran.

La meva constitució cosmopolita, practicada llargament i reiteradament [...] m'ha portat a cultivar unes arrels terrenals i precises.

Una societat de fatxendes és plausiblement concebible; una societat d'humils seria inhabitable i perillosíssima.

El cultiu de la capacitat d'oblit crec que és una cosa excel·lent per a saber viure.

Sobre les ondulacions suaus que limiten la vall, els arbres dibuixen siluetes elegants. Tot sembla tenir l'encantament de la pau.

Tot el que s'anomena la cultura, els coneixements, la intel·ligència, es basa en la memòria.

Agustí Calvet solia dir que aquesta comarca havia tingut, a l’època moderna i a la contemporània, dues grans cucanyes: la indústria surera i el turisme.

La conseqüència fou [...] la creació d’una manera d’ésser, d’una civilització —perquè l’art de fer taps a la mà fou una autèntica civilització. 

El repassador de trefins —de taps per a champagne— era el "non plus ultra" d’aquest artesanat. A Palafrugell, els repassadors de can Barris foren considerats la flor i nata de l’art de fer taps a la mà.

Vaig menjar la  primera costella de porc fregida amb mantega amb una indubtable curiositat. Era el cara o creu decisiu —en definitiva—, la pedra de toc de l'adaptació culinària. 

«Els homes que arriben a  una determinada posició social  tendeixen  a abandonar les  actituds extremades». Tot triomf segrega mediocritat —es podria dir per resumir el judici. Ara, potser aquest no és el cas de Picasso. 

M'agrada [...] sobretot rodar pels voltants de Notre-Dame. Les pedres de l'absis i de les torres de la gran façana, dintre de la seva severa exteriorització, semblen tenir  un punt d'humanitat que les  fa  abordables. 

Les persones que coneixen Grècia i no veuen el passat com una necessitat de conservació constant, és que són uns purs primitius, matís imbecil·litat.

Sota, però, de les velles pedres obscures o daurades, hi ha el substràtum prehistòric indígena. Aquest és un país molt vell.

A l'Empordà, la bellesa del paisatge és pràcticament constant: la del paisatge d'Ullastret ho és fora de mida.

[...] mentre el país estigui per fer, els catalans donen un gran rendiment a l'exili.

És tan radical com vulgueu, però és un home aturat a la Revolució Francesa. Per ell, només hi pot haver llibertat si hi ha democràcia, que és la igualtat humana davant de la llei.

Creiem que hem viscut perquè hem llegit els llibres.

A la primavera, és clar, se senten moltes més coses que a l'hivern, perquè es produeix un xivarri d'ocells, insectes, batracis i en general de totes les formes vives que entren en el zel. Les herbes, els arbustos i les plantes entren també en el murmuri de la saba de la vida i cruixen.

En ple estiu, arriba un moment en què, tot i saber a què us exposeu, us entren unes ganes fabuloses de no fer res.

El gran moment de l'amor és el d'abans de començar. La prehistòria del sentiment.

En aquest país s'ha exercitat, d'una manera excessiva, el sentimentalisme.

És quan el sol torna —diríem— de la seva declinació màxima, és quan es va acostant, quan el dia es va obrint, que el fred creix. És després del solstici que l'hivern comença.

Potser cap poble del món no ha arribat a crear, en relació al Nadal, una cosa tan graciosa, tan popular, tan fina com els nostres pessebres.

Sensació de tardor agradabilíssima, després de tant d’estiu.

L'avantatge dels defectes és que solen anar lligats a les millors qualitats que es poden tenir.

L'origen de l'amistat es troba en la necessitat de parlar d'un mateix sense sentir l'angúnia del sentit del ridícul.

L'essencial, per a aprofitar un viatge, és prendre'l com a finalitat mateixa.

La biblioteca no ha d'estar dominada per cap fanatisme, ni per cap intolerància.

La música és una geometria dels sentiments.

Ací hi ha el quid de la literatura: els detalls, l'observació, el coneixement. Això és el que dura.

El joc, que practicàvem amb notòria violència, fatigava el cos i distenia l'esperit.

Esperar una persona que hauria d'haver vingut i que no ve és una cosa desagradable; però encara potser ho és més esperar que s'acomiadi una persona que us empipa –i que no té mai pressa.

Sempre he cregut que la taula és un element decisiu de sociabilitat i de tolerància.