Rosselló-Pòrcel, Bartomeu

-Només em serà turment / el record de les fulles. / Servent que portes l'espasa: / no et sabia tan lleuger! 

M'exaltaré damunt els horitzons / i trauré les banderes al desert / de la darrera cavalcada.

La que era estampa, encís i galanor / i moviment ambigu, és plor i crit. / I jo, causa del dol, de la dolçor.

Sor Tomaseta, el vaixell vol tirar-vos dins un pou; / arri, cavallet, camina, vola per la carretera, / menja la coca de mel dins la maneta de l'àngel.