Vergés i Príncep, Gerard

"Dolça remor de l'aigua en el record."

“Quin desconsol, oh déu, i quina angúnia | despertar-me demà sense memòria. | I mirar-me a l’espill i no coneixe’m. | I veure al davant meu un home estrany, | el cap ple de preguntes i de boira.”

Encabritat i tens i blanc de pànic, venia el cavall mític de Gernika. | I el terror era immens, immens, immens.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim | de pins i diminutes margarides. | Sols el silenci, sols nosaltres sols.

De tot el que hem llegit, n'hem fet substància.

- I vós què salvaríeu d’un incendi? | - Potser el darrer sospir d’Anna Bolena.

Aquella guerra, com poques, va ser penosa i bruta, i jo, que era ben menut, vaig veure per primera vegada el rostre del dolor.

Un llibre és un bon amic que pot fer-nos momentàniament feliços o, fins i tot, enriquir-nos per a tota la vida.

Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà | de gest cansat i irònic, pensatiu, | de perfil encunyat a les monedes. | M’agraden Mahler, Mozart sobretot. | I el silenci dels astres. Tinc mil anys.

[...] que potser m’he fet vell i que la vida passa (mereixia la pena?) sense escriure aquells versos que voldria haver escrit.

Sento un soroll darrera meu. Ets tu? | M’he equivocat, amor. | Eren gotes caient des de les fulles.

Heu de saber, però, que aquestes coses | de primer van ser escrites al meu cor.

Funest vau ser per al meu poble. I cal | proclamar fort que fóreu home vil. | Vau ser el llamp i la pesta i la destral.

De primer va ser el fang, la nostra terra | solcada per un riu de llims i espigues, | defensada –quan cal- amb punys i a mossos.

Diferent era el món | abans del tan temut Diluvi Universal. | Era de nit, i exactament | cent mil·lions d’estrelles | de la nostra galàxia | tímidament espurnejaven | fins que esclatà una intensa resplendor | que il·luminà el jardí.

Teseu, Teseu! On hem perdut el fil?

A casa meva, tinc ordenats els llibres en tres nivells. Al primer pis, al meu estudi: la poesia, l’assaig, les biografies, els llibres d’art, els diccionaris. (És el cel.) A la planta baixa, a la saleta: les novel·les una mica de teatre. (És el purgatori.) A soterrani –allí les teranyines i la poca llum-: les velles col·leccions de revistes i tots aquells llibres que han anat arribant a casa no se sap com, o aquells que –confessem-ho- vam comprar en un moment poc lúcid. (És l’infern.)