Vidal i Alcover, Jaume

La mort m'és cosa novella / M'és cosa nova la mort, m'és cosa nova. / He de sortir de ca-meva a fer la prova. / Anem a la muntanya, anem, anem, anem! / Les coses que hem perdudes mai més les trobarem!

La maina del dolor al cimadal del drama / -eixida sola i plena de tants desassossecs- / i abraona, fervent, amb els seus braços secs, / l'amor mateix, l'obscura entranya de la flama.

I de les meves mans, tan inútils suara,/ ix un vol de gavines, i el meu abraç empara / la mar, oh, amics, vosaltres, la mar, tota la mar!