Sales i Vallès, Joan

Una llengua no pot viure abstreta de la realitat, com una essència absoluta. Com un arbre no pot viure abstret de la terra on enfonsa arrels.

Tornant d'Aragó amb el cor que em dringava com un cascavell a causa de l'excedència que m'acabaven de concedir, vaig travessar altra vegada aquelles terres tan estimades, les teves, on també jo tinc records.

La revolució va madurant per la mateixa força de les coses, sense que cap geni polític hi influeixi ni poc ni gaire.

I aquest matí de diumenge, sentint el so llunyà d'una campana de poblet, estirat sota un pi i prenent el sol tan madur de mitjans d'octubre, m'he posat a pensar que podríem ser tan feliços ella, el nen i jo, en aquesta paridera...

Hauríem de començar per ser senzills nosaltres; hauríem de començar per ser massissos com les estàtues, sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho.

La multitud, que sentia el murmuri confús de les teves paraules però no en percebia el sentit, l'interrompia a cada moment amb ovacions i mentre aquestes retrunyien tu t'estaves callat abaixant modestament els ulls com fan els grans oradors; els únics que no aplaudíem érem precisament els que enteníem el que deies.