Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de

Jo crec en tot el pes del meu país,/ irreductiblement, sense reserva;/ i n'accepto el que inflama i el que enerva,/ i el seu indret precís/ dins el gran univers bellugadís.

Lluna gelosa, avui tot és per tu,/ la fúria de la mar guaita-la fosa;/ ni un arbre es mou, ni una estrella llu,/ tot és per tu, lluna gelosa.

Aquesta Vilafranca gloriosa, teològica i reaccionària representa un dels solatges més alcohòlics de la nostra cultura i de la nostra tradició. Respirant tal clima, jo em sento tranquil del tot, i m'hi trobo com el peix a l'aigua.

Pixo a l'abim:/ al fons la mar blava,/ allà el cap de Begur,/ aquí el cap de la fava.

Per a un ocell, viure vol dir això: vol dir bellugar-se sempre. Els ocells són actius, són diligents, són lleugers, sobre totes les altres criatures.

I els meus ulls en filtraren l'harmonia/ i la brutal empenta de blavor/ que estirat cel amunt el mantenia;/ per a mi Montserrat fou aquell dia/ una imprevista revelació.

Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les pedres, dels renecs i dels rams de farigola d'una vella ciutat mediterrània, i, com que no tinc res de pirata, de negociant ni d'home de cops de puny, sinó que sóc més aviat un contemplatiu i un sentimental, per a poder respirar necessito un clima d'accions i reaccions; en un clima com el de la Polinèsia, és seguríssim que m'hi moriria.

Vinyes verdes vora el mar,/ verdes a punta de dia,/ verd suau de cap al tard.../ Feu-nos sempre companyia,/ vinyes verdes vora el mar!

Al capdavall fa temps que coneixia/ que el cor acaba el buf i la cançó,/ no puc fer més si m'ha arribat el dia,/ ni al món he de quedar-me per llavor.

Dels oposats comentaris, hi havia, com sempre, una part de veritat i moltes de mentida.