Pairolí i Sarrà, Miquel

Altres dones de negre, com la mare, amb el cap cobert, tenien a les mans un rosari o el llibre de les devocions. Un bosc de mitges negres. En el matí d'agost, calorós, el negre embafava i ofegava tant com la xafogor. Suàvem, callàvem.

La casa era una confusió de murs i finestres, teulades i badius, construïts segons la geometria pràctica i improvisada que havien anat establint els anys i les necessitats.

Va inspirar el fum de la cigarreta i aquell gust que va omplir-li la boca, en comptes de satisfer-la, va suscitar-li una sensació desagradable.

Si parlo amb fervor d'aquestes coses i amb un cert detall —que encara podria ser molt més minuciós i precís, però no penso que calgui— és per donar a entendre que escriure m'apassionava, que no vivia de la literatura però sí que vivia en la literatura, immers en la creació literària.