Perucho i Gutiérrez, Joan

Delicada, extenuada primavera,/ defugiré l'enganyadora veu que em crida,/ amb amarga memòria,/ per intentar la llibertat que ignoro,/ la sola llibertat que ara desitjo.

No hi ha escola com la de la vida./ Hi ha, però, el restaurant econòmic,/ aquell de les paraules cuinades, recuinades,/ i els petons a la galta amb púdica virtut. 

Què és una biblioteca? Segurament és el lloc on dormen silencioses (mentre no són utilitzades) unes incògnites meravelles del món: els llibres

Quan sortí de l'estació, veié el Montseny, amb la neu dels cims, majestuós i enorme. Va sentir una alegria intensa i desproporcionada. No sabia per què. Però era exactament un impuls alegre i magnífic.

El clima de beatitud era perfecte. La carnívora es deixava agombolar dolçament per la brisa i l'engrescament melòdic. Tot prenia un caire intemporal.

He vist dolços amors/ com besades funestes.// He vist rialles clares/ com odi macilent.// He vist, de prop, la vida/ com secreta rialla.// Us deixaré aquests versos:/ la sang em sobreviu.