Gual i Lloberes, Josep

Des de l'any trenta-vuit/ jo no havia tornat/ a la Serra de Pàndols./ I a la cova han quedat/les sabates d'en Jaume.

Amb colzes i genolls/ apamarem la terra/ i així mai més/ se'ns farà estranya.

Hem viatjat d'extrem a extrem/ dintre vagons de portes precintades/ i ens hem empassat goludament/ tota una cinta de paisatges.

Doneu-me només/ una casa en el paisatge,/ que tinc el cap enterbolit/de tanta plana,/ un sol que cremi poc/i vetes d'aigua.

Una paret em tapa/ el paisatge que neix/ a l'altra banda/ i no la puc saltar/ sense l'ajuda/ de vosaltres./ Espero impacient/ un bosc de mans/ per fer-me escala.

I escapar-me on pugui beure rom/ sense escopir a terra.

Com un grapat de peix/ us ofereixo els versos,/ feu compte, no se us passin/ a les mans, que són pescats/ amb ham de mitja-mosca.

Entronitzada la sarsuela/ ens hem rebaixat tots/ al "género chico"./ Cada dos anys, però/ fem uns Jocs Florals/ com unes hòsties.

Un port de nàufrags, mal somni de grumets,/ compatriments estancs migparint l'aigua/ per fer-nos del Passeig un carrer més/ trencant el respirar de les onades.

Pescador, pesca dolor./ Si poden et robaran/ la nansa, el gusí i la canya.

Jo he acordat/ amb mi/ que ja n'hi ha prou/ d'aquest color./ Em fan angúnia/ tots aquests jocs de mans,/ a vegades// recordo el pastisser/ que, desitjant/ aclarir la pastera,/ se'n va anar amb/ un bon tortell.

Ben col·locats en semi-cercle, ocupen/ els setials assignats a la comuna/ que un dia serà escó dels que treballen.

Dintre el macuto un pa de munició/ i dues llaunes de conserves magres./ Disset anys a l'esquena, molta por/ i les arengues vibrats del comissari.

Tot just començava a clarejar/ i la canterlla dels grills ja s'apagava/ quan un tiroteig de riu a riu/ a banda i banda els homes despertava.

Molt de penar comporta/ sentir-se vençut/ i amb la paraula/ oblidada allà als cims/ de la muntanya./ Oblidada, sí,/ però no perduda:/ amb un va-i-tot/ puc recobrar-la.

D'un drap/ penjat d'un pal/ en diuen:/ la bandera.

Els mots/ ha trabucat/ el vent/ d'aquesta guerra.

La victòria es decanta/ pel ramat, que sap la cleda/ dels pastors més aptes,/ del rabadà i del gos d'atura/ i fuig del llop,/ i llop avui,/ ho som nosaltres.

Tenim tota la sal/ al coll,/ i les paraules/ no ens arriben/ als llavis.

Quan es convoquin eleccions,/ si abans no es cauen les pestanyes,/ ni els arribistes ni els girons:/ jo votaré els pelacanyes.