Triadú i Font, Joan

Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada.

Estic d’acord amb allò de ’entre tots ho farem tot’, però cal fer-ho bé.

Escriure, per a mi, és llegir, compartir, rumiar i opinar. També és, per damunt de tot, escriure en català. Perquè només amb la llengua ens sobreviurem.

No podem tenir intocables. Hem de ser exigents. No s’ha d’aprofitar tot en nom de la pàtria: fóra un joc cruel. Ningú no s’ha d’ofendre de la critica exigent.

Soc un optimista preocupat i, així com soc un crític del conformisme en pedagogia, soc un inconformista de la cultura.

Un mestre no pot ser pessimista.

Ensenyar literatura és, senzillament, que l’alumne llegeixi de gust.

Poesia no vol dir comprendre, sinó conèixer.

Sense curiositat no hi pot haver una crítica viva.

La pedagogia no s’acaba mai i té, com deia Maragall de la poesia, virtuts inconegudes.

El crític no és un jutge, sinó un observador que exerceix un acte d’amor cap a la coneixença.

Fer crítica i assaig és mirar-se viure.

Per molt nobles i sacrificades que siguin les intencions d’una obra, el que cal primordialment és que sigui ben feta.

El mestre, a més de la preparació que li és pròpia, s’ha de comunicar amb els alumnes per mitjà de l’emotivitat.

Si m’hagués de definir ho faria dient-me exigent en poesia.

Quan soc a l’escola treballant, a dins de classe, soc feliç.

M’agradaria viure en un país tan lliure com Anglaterra i tan bonic com Catalunya.

En cap segle dels temps moderns tantes vides s’havien dedicat amb un esforç tan enorme al nostre redreçament cultural i social. Som una cultura i una llengua independents.

Ningú no ha dit que en parlar de poesia i en aquests moments s’hagi de venir a dur la pau.

Llull sempre aspira a la totalitat, és com un gas que ha d’arribar a tots els racons en la seva natural expansió.