Salvat-Papasseit, Joan

Amo l'art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l'home ric amb l'home de diner, l'artista amb el cavall.

Res no és mesquí | ni cap hora és isarda, | ni és fosca la ventura de la nit.

[...] tindrem la mida de totes les coses | només en dir-nos que ens seguim amant.

Perquè has vingut ara torno a estimar: | diré el teu nom | i el cantarà l'alosa.

Visca l'amor que Ella també es delia: || visca l'amor: | la volia i l'he pres.

El Poeta es mou sol entre les multituds i és una meravella en la seva època per tal que és sincer.

Ningú vagi a remolc d’allò que pensi aquell del costat seu. Altrament, mai s’avença.

En les cinc parts del món hi ha pocs intel·ligents i massa savis.

Que aquells que no s’estimen es barallin mai no serà un motiu perquè aquells que no s’odien s’hagin de barallar.

Estimar sense odiar, odiar sense estimar, ni estimar ni odiar: tres estats impossibles a criatura nata en aquest món.

En el ventre diví d’una noia donzella, pot ésser fecundada una altra Humanitat; damunt la faç puríssima d’una quartel·la blanca, un revolucionari pot subvertir el món.