Balaguer i Cirera, Víctor

Lliuro aquest institut a la consideració i vigilància dels meus amics, a la lleialtat i bona fe dels meus adversaris i també, també, a la justícia i la imparcialitat dels meus enemics.

Jo sé bé que qui passa primer un gual l’ensenya als demés i que també un home petit projecta una gran ombra.

Els poetes arribaran a port, més aviat o més tard, i quant hi arribin, la llibertat serà el penyal al qual amarraran sa barca les nacionalitats que s’hauran despertat a l’eco de llurs sonores cítares.

Tot allò que separi Catalunya de l’esperit hel·lènic i llatí és un greu error. Així en les lletres com en les arts.

Tot és miseria i corrupció i mentida. / D’elles fugint les crapuloses gales, veig a la llibertat batre ses ales/ i el món de les ciutats abandonar.

La literatura moderna catalana es la expressió del sentiment vivament despertat d’una nacionalitat i d’una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l’esperança de temps millors en una restauració de nacionalitat ibérica.

Avui deu lo poeta alçar cants de victòria/ perquè radiant ja brilla la civilisació/ Aquell que millor cante la fe, la patria història,/ lo progrés i la indústria, la llibertat, la glòria/ aquell entre els poetes, aquell serà el millor.

Que n’és de rica nostra història/ en fets, en lletres i en armes,/ i jo só lo trobador/ de les glòries de ma pàtria.

No em creuria pas mort si no tenia / la terra catalana per mortalla.  

… Se creuen / que visc encara perquè em moc i parlo, / perquè encara só un hoste de la terra / i encara vaig pel món. Viu, per ventura, lo qui viu de records, no d’esperances?