Amat-Piniella, Joaquim

La guerra és un monstre que ens va devorant l’un darrere l’altre, inexorablement, i que no deixa marge a cap esperança, com no sigui la més miserable de totes, la de sobreviure amb el cos... No ens queda altre camí que el d’aquesta nit que fa mesos que dura, esperant a les palpentes vés a saber què.

Els sentiments fan nosa a l’hora de comprendre

Els diners corrien com si costessin de guanyar, precisament per l'afany de tots a guanyar-los de pressa i sense que costessin 

La pau burgesa és com això: una ampolla d’aigua mineral, amb una etiqueta virolada explicant les excel·lències del seu contingut. En realitat, un petricó d’aigua amb una càrrega de gas carbònic que amb prou feines si arriba a fer rotar. La pau burgesa és una gran fàbrica de tristeses...

Hauríem de dir la veritat, sempre, i els altres deixarien de ser-nos una nosa

[...] retrunyien més seques, guturals i temibles les veus del comandament dels soldats, els quals amb l’uniforme verdós de l’exèrcit alemany, el fusell despenjat i el dit al gallet, acordonaven aquella massa de presoners.

Em tens lligat, però no rendit

La transparència de l’aire feia més corporals, més concretes, les xemeneies del crematori. La fetor a llana cremada ja no empudegava l’ambient. Aquell era l’anunci més autèntic de la llibertat que arribava.

Avui demano llum a l’entorn del meu llit de pres i ones de tenebra llepen amb usura la meva cara

Som uns pàries, no tenim res de res, però conservem el que ningú no ens prendrà mai: ¡l’orgull de la nostra dignitat!