Bertrana i Comte, Prudenci

Molts que remenen la ploma caldria que remenessin l'aixada, i molts que remenen l'aixada, amb la ploma ses dits, servirien millor a l'humanitat.

Nosaltres hem trobat un barbre confident. No'ns dol esser el seu traductor. El nostre barbre és un muntanyenc aciensat, un poc tímid i un poc estoic. Roda per Barcelona; mira i observa.

De xic vaig veure un jove mort d'una gavinetada en un aplec. A pagès quan s'esbatussen, maten d'un sol cop, però a la ciutat diu que s'hi ensanyen de mala manera, que punxen, tallen i esbocinen que fa horror.

Els senyors si no't mosseguen, te fan mossegar i mal per mal molt millor és que te les haguis amb els gossos magres que t'aborden a les portes de les masies.

Ai amics meus, el bé que m'ha fet el viatjar en tercera! Qui tiri per a novel·lista o comediògraf que no viatgi altrament.

Ah, la vida, quina cosa tan fràgil, però, també, quina cosa més resistent!

És molt incert i resultaria molt trist que es compressin llibres per patriotisme i no fossin llegits.

Arbres i roques, cabanes i pobles, artigues i viaranys, comes i torrenteres, han sigut els meus amics i els meus confidents.

No hi ha un sol pi venerable ni un sol suro mil·lenari que no hagi rebut els meus respectes ni un humil arbrissó que no servi el fregadís d’una carícia meva.

L'home en estat salvatge participa, més que el civilitzat, de l'essència divina del món.

No sóc un escriptor burgès, els meus herois són homes que han suat suor de proletari.

Jo, entengui’s bé, no blasmo la literatura periodística. És una cosa digna i bona, però quan un home aspira a una altra de millor ens sembla menys bona i digna del que realment és. 

Mai no havia donat un sol cop de ploma que no anés dedicat a satisfer les pròpies exigències.