M. Àngels Angalda als Aiguamolls de l'Empordà: "Les closes"

Els Aiguamolls de l’Empordà són una fita de l’univers poètic de Maria Àngels Anglada, de la geografia literària de l’escriptora nascuda a Vic l’any 1930, que va morir a Figueres el dia de Sant Jordi de 1999 i reposa al petit cementiri de Vilamacolum, al bell mig de les closes empordaneses.
Els textos que ens acompanyen en el nostre recorregut tenen una estreta relació amb el paisatge que ens envolta, tan estreta com la que, al llarg de la seva vida, va unir Anglada amb la plana de l’Empordà i amb l’altra plana, la de Vic, ambdues viscudes, sentides, estimades i protagonistes de les seves obres. Llegirem el paisatge a través d’aquests textos: uns poemes de Columnes d’hores, escrits entre 1965 i 1990; fragments de la seva primera gran novel·la Les Closes, premi Josep Pla de 1978; de la narració "Flors per a Isabel", inclosa en el recull No em dic Laura (1981); de Sandàlies d’escuma (1985), i d’Els maldecaps de Pere Geli (1999). Hi ha el patiment de Dolors Canals, condemnada injustament, els amors de Glauca de Quíos, els estralls de la guerra del francès, hi ha la lluita per la terra, i per la llengua; hi ha la vida. I hi ha el paisatge, sempre el paisatge, de l’Empordà, d’Alexandria o de les illes gregues, de la vora de la Mediterrània, dels clàssics grecs i llatins, i la mirada de l’escriptora sobre el paisatge. Hi ha la literatura que ens salva de l’oblit de la memòria, que ens ajuda a preservar el paisatge, el que llisca suau davant dels nostres ulls, fixat pels mots vius de M. Àngels Anglada.