Llorenç Villalonga i els indrets de Bearn. Binissalem, Tofla, Orient i Bunyola.

Els dos móns de Llorenç Villalonga, el biogràfic i el literari, discorren per una geografia més o menys resseguible, especialment, com és lògic, la corresponent a la vida real de l’autor. Però són, potser, els àmbits espacials del mite de Bearn i d’altres creacions literàries els que ens resultaran més suggerents a l’hora de recrear-los amb una nova perspectiva: la descoberta de la lectura literària del paisatge villalonguià. La geografia imaginària del mite de Bearn, en bona manera es pot resseguir a Bunyola, i també pels paisatges i els indrets situats entre Binissalem, Alaró i Bunyola. Bunyola, com a fixadora literària de les vivències de la ruralia, a més de les referències als episodis viscuts a Binissalem, i la contrada de Tofla, l’antic solar dels Villalonga, configuren una bona part dels paisatges literaris de Llorenç Villalonga.