Ruta poètica Joan Vinyoli a Begur

Joan Vinyoli (1914-1984) va arribar a Begur l’agost del 1954 i va repetir cada estiu fins el 1978, amb la seva família i amics.
Les estades a Begur van marcar profundament la seva poesia, hi va escriure i corregir bona part de l’obra editada posteriorment. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals, i apartat de la colla, en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta d’Aiguablava o a una taula de pedra d’Aiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors, fins que mica a mica al voltant de l’aperitiu s’iniciava la tertúlia, mentre les dones prenien el sol i les criatures jugaven.
Des del primer contacte, el poeta va quedar enlluernat per la bellesa de Begur i les seves cales. L’imaginari begurenc, la mar fonda, el cel, les nits, les constel·lacions, el castell de Begur i el del Montgrí, el botó de la roda, les escales, la tramuntana, els fars, el cap Norfeu, les barques i els cabrestants, el rom, les illes, els camps d’arròs, els peixos, les xarxes, els pescadors, l’arbre que deixa el bosc cridat pel mar... són molt presents a tota la seva obra i tenen un contingut simbòlic que es va repetint en una mena d’espiral poètica, sempre enriquit amb noves experiències.
Begur, doncs, marca l’època de la seva plenitud vital i poètica, que culmina als darrers anys de la seva vida. Per això Joan Vinyoli escriurà: “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.