Un segle d'història: Gaziel i Sant Feliu de Guíxols

La ruta “Un segle d’història: Gaziel i Sant Feliu de Guíxols” proposa als participants capbussar-se en l’univers de Sant Feliu de Guíxols i descobrir alguns dels seus espais més emblemàtics de la mà de la literatura d’Agustí Calvet (Gaziel). Tot evocant les seves paraules, la ruta ofereix una experiència intensa i enriquidora a través de la vinculació de la literatura amb el patrimoni i el paisatge, que permet també accedir a espais singulars com els Jardins del Monestir o la sala i la biblioteca del Casino dels Nois, normalment tancats al públic.
Nascut a Sant Feliu el 1887, Gaziel va destacar dins el periodisme i la literatura catalana del segle XX, especialment per les seves cròniques des dels diversos fronts de la Primera Guerra Mundial i per la seva dilatada etapa com a director i articulista de La Vanguardia. A banda de la faceta periodística,  és autor d’una considerable obra literària en català, dins la qual destaca el volum dedicat a la seva vila natal: Una vila del vuit-cents: Sant Feliu de Guíxols (1953), publicat en versió definitiva el 1963 amb el títol Sant Feliu de la Costa Brava.
Sant Feliu de la Costa Brava recull els diferents vessants dels vincles i la mirada de l’autor sobre el seu lloc d’origen, on també va fer estades regulars durant la postguerra. Per això, és el text sobre el qual pivota la Ruta Gaziel i Sant Feliu de Guíxols, i que serveix de porta d’entrada a la resta de la seva producció.
A través de les paraules de l’escriptor, la Ruta Gaziel a Sant Feliu de Guíxols convida a descobrir en primer persona els aspectes més importants de la vida guixolenca, i com aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys: les dinàmiques quotidianes locals, vertebrades per botigues i comerços emblemàtics i pels llocs de reunió de les personalitats del moment; els canvis provocats per l’eclosió de la indústria surotapera durant el segle XIX i la irrupció del turisme al segle XX –tant sobre les formes de vida de la població com sobre el paisatge urbà–.
Tots aquests elements testimonien un lligam estret de Gaziel amb les formes de vida pròpies del seu lloc d’origen, i revelen també una profunda admiració pel paisatge de l’entorn, amb la badia de Sant Feliu i la muntanya de Sant Elm com a màxims exponents del paradís perdut de l’autor.