Alcover i Sureda, Antoni Maria

Antoni M. Alcover i Sureda va néixer el 1862 a la possessió de Santa Cirga de Manacor, fill d’una família amb tradició rural i religiosa. Quan tenia quinze anys, passà a viure a Palma per estudiar en el Seminari. Es convertí en Teòleg, Vicari General i Canonge de la Seu.

Ja des de jove, establí contacte amb personatges importants dins el món de les lletres, i se sentí meravellat quan descobrí les rondalles, cançons, paraules i expressions, es posà a recollir una enorme quantitat de rondalles signades amb el pseudònim d’En Jordi des Racó, que s’han editat fins avui, en l’aplec de Rondalles Mallorquines.
Entrà dins la Filologia romànica i viatjà per tot el territori de la llengua per aconseguir un Diccionari de la llengua catalana amb paraules antigues i modernes, parlades i escrites. Viatjà per Europa per entrar en contacte amb els millors filòlegs i romanistes del moment.

El 1901, aparegué el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, la primera revista filològica d’Espanya, Alcover fou un dels millors investigadors de la Filologia Romànica del seu temps. Amb l’ajut de Moll aconseguí treure el Diccionari Català -Valencià-Balear, una obra única a Europa. Per tot això fou anomenat l’Apòstol de la Llengua Catalana. Morí a Palma, dia 8 de gener de l’any 1932.