Garcia i Ferrandis, Francesc Vicent (El Rector de Vallfogona)

Francesc Vicent Garcia va néixer de manera circumstancial a Saragossa el 22 de gener de 1579 però es va crear a Tortosa, ja que tant el pare com la mare eren tortosins i provenien de famílies fortament arrelades a la capital ebrenca. Va estudiar a Barcelona i fou ordenat sacerdot a Vic. El 9 de gener de 1607, amb quasi 28 anys, va prendre possessió del càrrec de Rector de Vallfogona, des d’on va escriure la major part de la seva obra, tot i que no va parar d’anar amunt i avall del país, viatjant a Girona, Lleida, Tarragona, València o, fins i tot a Madrid. Va morir a Vallfogona el 2 de setembre de 1623, a 44 anys, a causa d’una malaltia.

Per la qualitat de la seva obra i per la popularitat que va assolir, dins la història de la literatura catalana és el poeta més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. Garcia és un poeta del Barroc, que és una època de renovació per a la poesia en català, i la seva obra presenta molts trets de la llengua del seu temps amb un estil que reflecteix sovint el llenguatge popular. Els temes més freqüents són l’amor, l’erotisme, el goig de viure, la cultura popular i l’actualitat política i social del seu temps.

El Rector de Vallfogona també és un mite popular de l’imaginari català. És el protagonista de desenes de rondalles, anècdotes i acudits que s’han transmès de forma oral durant generacions arreu del Principal, i van ser publicades l’any 1938 pel gran folklorista Joan Amades.