Moncada i Estruga, Jesús

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa 1941- Barcelona, 2005) Després d’un breu període dedicat a la docència a Mequinensa i Saragossa, l’any 1966 s’instal·là a Barcelona per dedicar-se a la pintura i a la literatura. Els primers anys a la Ciutat Comtal, compaginà les dues activitats creatives amb les tasques editorials que duia a terme a l’Editorial Montaner y Simón. En aquella època començà a presentar contes a certàmens literaris alhora que es donava a conèixer com a pintor amb exposicions individuals i col·lectives (1966-1980).

Els primers premis literaris i, sobretot, la publicació dels reculls de contes, Històries de la mà esquerra (1981) i El Cafè de la Granota (1985) van fer que anés deixant de banda la pintura i optés per dedicar totes les hores lliures a escriure.

L’any 1988 Camí de sirga, una novel·la que narra la destrucció de l’antiga Mequinensa, el consagrà com un dels millors escriptors catalans contemporanis. S’encetava aleshores l’època de reconeixement públic i premis a obra publicada. No obstant això, mai no va poder dedicar-se exclusivament a la literatura i hagué de compaginar-la amb la tasca de traductor. Més tard publicaria La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997), Calaveres atònites (1999) i Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003).


A hores d’ara la seva narrativa es pot llegir en més de vint llengües i ha donat peu a diferents espectacles: L’Aigua, obra de teatre que es representà per primer cop l’any 2007, i Una tarda al Cafè de la Granota, espectacle de lectura dramatitzada vigent des de l’any 2009.