Argenté i Artigal, Joan

(Badalona, 1931-2015). Advocat i poeta, dues activitats que va compaginar sempre.

Fill d’un empresari, fabricant de cosmètics, i d’una mestra. L’empresa familiar s’arruïna durant la guerra i la mare es veurà obligada a exercir de mestra per tirar endavant. Seguint les destinacions de la mare Joan Argenté viu a l’Hospitalet de Llobregat durant la guerra, i un any a Villalba Saserra, durant la postguerra. La resta de la seva vida va ser sempre a Badalona i a la mateixa casa del carrer de Sant Isidre, a tocar de l’estació de ferrocarril.

Estudia el batxillerat a l’Institut Albèniz, on tingué de professors l’historiador Enric Bagué i l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, dels qui rep una important influència. De Capmany en serà amic fins a la mort de l’escriptora que li contagià el verí del teatre durant l’adolescència. El resultat és la seva adhesió al món del teatre, algunes peces dramàtiques com Volem vi, estrenada per EADAG, a la Cúpula del Coliseum el 1964, algunes traduccions del francès (Ionesco i Ghelderode), i la seva relació amb el Teatre Lliure com a patró de la Fundació.

Durant la postguerra i els inicis democràtics destaca com a activista cultural, sobretot per recuperar la llengua catalana. Escriu articles a la premsa i tradueix algunes cançons franceses per incorporar-les al moviment de la Nova Cançó, com la coneguda versió de El clar país de Jaques Brel.

Com a poeta publica els primers versos en l’Antologia poètica universitària (1950), després vindran El temps de tants dits (1960), Premi Joan Salvat-Papasseit; Moviment peristàltic o aquest home, per a mi és una pesant bombeta encesa (1976), Cicle, bicicle, tricicle (1967), Semi-nocturn  Semi-diürn (1976), amb el que va obtenir el Premi Carles Riba.

Argenté és un poeta original no adscrit a cap corrent estètic, beu de la seva experiència barrejada amb un món interior ric que es recrea en els jocs lingüístics, en plantejaments de l’absurd i de vegades, frega l’excèntric.

Va ser reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi (2006) i 2001 es recull en volum tota seva obra poètica amb el títol d’Obres Poètiques. Cicle, bicicle, tricicle i altres llibres.