Oliver i Sallarès , Joan (Pere Quart)

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899- Barcelona 1986) va ser un destacat integrant del grup de Sabadell juntament amb Francesc Trabal i l’Armand Obiols. Fou traductor, narrador, articulista, activista cultural i dramaturg, però la seva múltiple activitat literària ha estat eclipsada per l’obra poètica que, sota el pseudònim PERE QUART, va començar a publicar als anys 30, quan aparegueren els seus dos esplèndids llibres Les decapitacions i Bestiari, en els quals mostrava una mirada intel·lectual crítica i irònica sobre la societat del moment. Compromès amb la causa catalana i republicana, un cop perduda la guerra civil, es veié abocat a l’exili, del qual tornà el 1948. En aquells anys de desoladora postguerra, la seva veu poètica, abans humorística i punyent, esdevingué profunda i reflexiva, amb el to dolorós i desenganyat que s’evidencia en Saló de tardor (1947) i Terra de naufragis (1957), dos reculls que descriuen la derrota i la repressió amb poemes com les magnifiques i universals Corrandes d’exili o el sonet dedicat a Catalunya.

A principis dels anys seixanta participarà en els moviments antifranquistes i posarà la seva poesia al servei de la causa nacional i alliberadora, amb llibres com Vacances pagades (1960), Quatre mil mots (1977) i diversos reculls de textos que evidencien l’esperit mordaç, iconoclasta i escèptic davant de l’inconformisme generalitzat i els poders polítics, amb els quals, després del restabliment de la monarquia parlamentària del 1975, es mostrà sempre crític. Aquesta actitud inconformista, que sovint li conferia aires d’abrandat profeta, va propiciar també el bandejament de les instàncies oficials, malgrat el seguit de reconeixements i premis que se li atorgaren, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la medalla de la ciutat de Sabadell. Portat per la seva rebel·lia i pels desacords polítics que no s’estava de fer públics, renuncià a la Creu de Sant Jordi l’any 1982. Encara uns mesos abans de morir va haver de fer front a una denúncia judicial posada pels estaments militars en contra seu, a causa d’unes reclamacions contra l’exèrcit espanyol fetes per televisió. Va morir a Barcelona, el juny del 1986, i va ser enterrat a Sabadell, amb els seus, tal i com havia demanat. (Antoni Dalmases)