Puig i Ferreter, Joan

Puig i Ferreter és un dels literats més emblemàtics de la Selva del Camp. Nascut el 1882 i mort el 1956, va viure un dels períodes més dinàmics de la història política d’Espanya, marcada pels incisos republicans i sentenciada per la guerra civil. Els seus inicis els va trobar en el teatre, amb obres que tots coneixem com Aigües encantades (1907) o La dama enamorada (1908). Obres que recordem però que tanmateix no van conduir l’autor a l’èxit que tan anhelava.

La impossibilitat de viure de la dramatúrgia va transportar a Puig al món de la novel·la on, a traves de diversos premis literaris, Premi Crexells per El cercle màgic (1929), s’anirà formant com un dels principals escriptors del panorama català d’inicis del XX. Tanmateix, la guerra civil i unes acusacions d’apropiació de fons de l’exèrcit republicà, el van fer caure en l’oblit. Exiliat a França el 1936 no va tornar mai a Catalunya tot i que continuà la seva tasca com a novel·lista i com editor. El 1956 va morir a París i va ser enterrat al cementiri de Perè-Lachaise.