Ruyra i Oms, Joaquim

Joaquim Ruyra i Oms (1858 – 1939). Prosista i narrador, encara que també va escriure poesia i teatre. Es va donar a conèixer amb poemes de to èpic i romàntic als Jocs Florals de Girona, però no va ser fins al 1896 que va obtenir el Premi Extraordinari del Consistori als Jocs Florals de Barcelona amb “Mar de llamp”, “La mirada del pobret” i “Les senyoretes del mar”. Aquestes narracions, junt amb d’altres inèdites, van ser recollides a Marines i boscatges, publicació amb la qual va assolir l’èxit al 1903. Ruyra, considerat fill del romanticisme, es va passar èpoques sense escriure cap text: necessitava inspiració. Un d’aquests moments va ser després d’haver publicat tres capítols de la novel·la La gent del Mas Aulet al 1904, text que mai va acabar però sí aprofitar per alguns dels personatges que temps més tard van aparèixer a “L’idil·li d’en Temme”. Quinze anys més tard va publicar La parada, recull de narracions en el qual destaquen relats amb detalls autobiogràfics. Al 1920 publicà Pinya de Rosa, reedició ampliada de Marines i boscatges i vuit anys més tard l’últim recull de textos, titulat Entre flames.