Folch i Torres, Josep Maria

Josep M. Folch i Torres (1880-1950). Va néixer, viure i morir a Barcelona. Tercer dels cinc germans que van destacar en el món de les arts i la pedagogia, fill d’un ebenista amb taller a Gràcia i botiga de mobles de luxe al Portal de l’Àngel, després d’una primera infantesa en el si d’una família benestant, molt aviat, després de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familar, va haver de deixar el col·legi dels Escolapis de la Ronda de Sant Antoni i va conèixer les angúnies de la misèria vergonyant.
En la Catalunya de finals del s. XIX i principis del XX, quan el catalanisme passava de ser purament romàntic i enyoradís a esdevenir un moviment polític, els Folch i Torres hi van participar amb entusiasme, i, concretament en Josep M., amb especial radicalitat. Quan ja era conegut en els cercles literaris per les seves narracions premiades en els Jocs Florals de Barcelona, i les seves primeres novel·les bé d’ambient rural bé de caire social i obrerista (Lària, Aigua avall), fou processat pels seus articles publicats a La Tralla i va haver d’exiliar-se a Perpinyà, on continuà escrivint (Joan Endal, Sobirania, etc).
De retorn a Barcelona al cap de prop de tres anys, començà a col·laborar a EN PATUFET, i a poc a poc es convertí en el més popular i prolífic escriptor per a infants i joves, a través de les seves populars Pàgines Viscudes, del teatre per a infants (La Ventafocs, Els Pastorets, etc.), de les novel·les d’aventures (d’en Massagran, i una trentena més) i de les 50 novel·letes de la Biblioteca Gentil. 
El 1912 es casà amb Maria Camarasa i Serra, i el matrimoni tingué deu fills (quatre nois i sis noies).
El 1920 fundà el moviment juvenil Pomells de Joventut de Catalunya, suprimit radicalment el 1923 per la Dictadura.
Des de l’any 1921, passà cada any els tres mesos d’estiu en la seva casa de Plegamans, on continuava escrivint les seves col·laboracions setmanals per a EN PATUFET, més una o dues obres de teatre cada any, que s’estrenaven a Romea o a Novetats la nova temporada. També a Plegamans, on se sentia “més a casa” que en el pis de lloguer de la seva estimada Barcelona, passà pràcticament tota la guerra.
Després de la guerra (en la qual perdé el seu fill Jordi, de 17 anys), sense EN PATUFET, sense poder escriure en català, sobrevivint a base de vendre els seus quadres a l’oli d’amateur a una botiga de mobles de segona mà, i de donar classes clandestines de català i de literatura catalana en el seu propi domicili, subvencionades per alguns patrons de la resistència cultural, s’anà extingint fins a la seva mort, el 15 de desembre de 1950.