Yxart de Moragas, Josep

Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - 25 de maig del 1895) fou crític literari, però a més destacà com a periodista, traductor i editor. Pertanyia a una família benestant de la ciutat. El 1873 es llicencià en dret a Barcelona, on havia conviscut amb el seu cosí i gran amic, el novel·lista Narcís Oller i on conegué intel·lectuals com Manuel Milà i Fontanals o Manuel Duran i Bas. En aquells moments Yxart escrivia pomes i relats costumbristes influenciats per Balzac, Mesoneros Romanos o Larra. Després de fer el servei militar a Madrid, entre el darrer trimestre de 1873 i el primer de 1874, començà a escriure regularment en revistes com El Siglo Literario o El Ramillete. Mentrestant treballava a Tarragona de passant amb el seu oncle, l’advocat Josep Moragas. Yxart llegia, aleshores, l’assagista francès Hippolyte Taine i els teòrics alemanys Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder. També, Emile Zola.
S’establí a Barcelona el 1877 i féu de passant per un bufet d’advocats de la ciutat. Entrà en contacte amb el grup de La Renaixensa i començà a publicar articles, aquest cop ja en català. Entre 1878 i 1879 col·laborà amb la revista La Llumanera de Nova York. I aquell mateix 1879 guanyà els Jocs Florals de Barcelona amb el seu primer assaig, Lo teatre català. Ensaig teòric crític.
Entre els anys 1882 i 1883 col·laborà amb la revista Arte y Letras i dirigí una col·lecció de llibres que portava el mateix nom. Més tard assumí la direcció de la Biblioteca Clásica Española, on publicà el seu assaig sobre el pintor Marià Fortuny i nombrosos pròlegs a obres d’escriptors espanyols, com Leandro Fernández de Moratín, José Cadalso o Mariano José de Larra. L’editorial publicà novel·les cabdals del naturalisme, com per exemple La Regenta de Leopoldo García Alas “Clarín”. Yxart, durant aquells anys, traduí al castellà els tres volums dels Dramas de Schiller i algunes altres obres per a la col·lecció en qüestió. El 1883 fou nomenat membre de la “Real Academia de la Historia” i poc després, 1885 i 1886, el trobem en la funció de mantenidor dels Jocs Florals.

A partir de 1886 escriví també a La Publicidad i dos anys més tard, a La Vanguardia. Els seus articles apareixien a revistes com La Ilustración Artística, El Liberal, Revista Puertorriqueña o a publicacions de Madrid com La España Moderna, La España Regional o El Imparcial. Fou l’època de major activitat intel·lectual, que coincideix amb la publicació del primer dels cinc anuaris anomenats El año pasado, on recull articles i reflexions sobre la vida cultural de Barcelona, amb especial atenció al teatre. El volum de 1888 -any de l’Exposició Universal a Barcelona- fou especialment lloat i destacat per la crítica.
El 1892 presidí l’Ateneu Barcelonès. La lliçó inaugural que impartí versà sobre "La crítica literària contemporànea” i en una altra intervenció en la mateixa institució mostrà públicament el seu suport al modernisme.

A Tarragona el 25 de maig de 1895 Josep Yxart morí prematurament a causa d’una tuberculosi laríngea. Uns pocs mesos abans havia estat proposada per entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En el moment de la seva mort Yxart estava acabant de redactar El arte escénico en España, obra projectada en dos volums, de la qual només veié imprés el primer. Són un seguit d’estudis sobre el teatre castellà del segle XIX, amb especial atenció a l’evolució del romanticisme. Sempre havia mantingut una relació molt propera amb escriptors i artistes modernistes catalans, com Raimon Casellas, Joan Maragall o Santiago Rusiñol, i també amb els literats espanyols de la seva generació. Se’l considerava el millor i més crític literari. Mentre visqué, el ressó de les opinions de Josep Yxart era prou important. Tanmateix, el seus posicionaments van anar oblidant-se, en tombar el segle. Avui, és fill il·lustre de Tarragona i un carrer porta el seu nom. La desapareguda escola d’art dràmàtic de Tarragona es digué “Josep Yxart”, a l’igual que un premi de creació teatral que l’ajuntament de la ciutat convocava no fa gaires anys.