Ferran i de Pol, Lluís

Lluís Ferran de Pol va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allistà a l'exèrcit republicà i marxà cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre Tríptic obtingué el premi Narcís Oller de contes, obra que restà inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motivà la seva marxa. Va ser internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre Campo de concentración (2003). Ferran de Pol embarcà a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participà en la creació de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exil. Dirigí la secció d'art del diari El Nacional i col·laborà a la Revista de Filosofía y Letras de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencià en Filosofia i Lletres. L’any 1949 tornà de l'exili. L’escriptor compaginà a Arenys d Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publicà: Abans de l'alba (1954); La Ciutat i el tròpic (1956), -que rebé el Premi Víctor Català de l’any 1955-, Érem quatre (1960); Miralls tèrbols (1966); De lluny i de prop (1973); els contes infantils Sedna (1980) i Entre tots ho farem tot (1982). El 1987 quedà finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la Jo, ella i el càntic (1987), obra inèdita. Va traduir l’obra El Vell i el mar de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Morí a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.