Anglada i Sarriera, Lola

L’escriptora i il·lustradora Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984) és una de les figures més importants de la literatura infantil catalana. D’estètica i plantejament noucentistes, des de ben jove col·labora en múltiples publicacions periòdiques (En Patufet, Feminal, Joventut Catalana, La Mainada, Jordi, La Nau, El Matí, Nosaltres sols!, Claror, etc.), i els seus llibres dels anys vint —En Peret (1928), Margarida (1928), Monsenyor Llandardaix (1929) i Narcís (1930)— són molt celebrats pel públic i la crítica. Anglada també es dedica al teatre (estrena El jardí meravellós el 1929) i il·lustra nombroses obres d’autors catalans i estrangers, entre les quals destaquen El Parenostre interpretat per als infants i la traducció d’Alícia en terra de meravelles de Josep Carner, totes dues de 1927. Durant la Guerra Civil escriu i il·lustra El més petit de tots (1937) per al Comissariat de Propaganda, i sota la dictadura franquista publica Contes meravellosos (1947) i Martinet (1962), per als més petits, i La Barcelona dels nostres avis (1949), El Parenostre i l’Avemaria (1951) i La meva casa i el meu jardí (1958), per a un públic cada vegada més adult. Amb la represa cultural dels anys seixanta torna a col·laborar a la premsa  i comença a redactar les seves Memòries, publicades pòstumament el 2015. Poc abans de morir edita Les meves nines (1980) i rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1981).