Cabanyes i Ballester, Manuel de

Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833), poeta de vida i obra curta, però llarga de posteritat, és el més destacat referent d’un grup de poetes catalans que escriuen en llengua castellana en una època en què el català encara no havia recuperat el prestigi com a llengua apta per a la creació literària de referències cultes.
Va estudiar Filosofia i Dret a la Universitat de Cervera, on hi havia l’única universitat catalana després que Felip V clausurés la de Barcelona. El seu mestre Corminas ja va subratllar en ell “una passió decidida per la veritat i la justícia i un desig ardent de saber”.
Humanista amb preocupacions filosòfiques, lector voraç i escriptor precoç, bon coneixedor de la literatura clàssica grecollatina i alhora de la literatura coetània europea, Cabanyes, esperit rebel i independent en una època de transició entre el neoclassicisme i el romanticisme, elabora una poesia de formes clàssiques on ja ressonen les inquietuds romàntiques.
Va morir, a vint-i-cinc anys, el 16 d’agost de 1833. Poc abans, per l’abril, havia publicat – sense que hi figuri el nom de l’autor- el seu primer i únic llibre- “Preludios de mi lira”-, on ja va voler fer notar, en una breu “advertencia” preliminar, “las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma extranjero”.

*Text: Oriol Pi de Cabanyes