Pedrolo i Molina, Manuel de

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó 1918 - Barcelona 1990). Els seus pares pertanyien a una família de propietaris rurals de Cervera, que s’havien traslladat a l’Aranyó per dificultats econòmiques.

Després de publicar el primer llibre, el 1949, Ésser en el món, ja no va parar d’escriure en més de quaranta anys. Desenvolupà tots els gèneres, teatre, poesia, poesia visual, assaig i novel·la. La seva bibliografia supera el centenar de títols i fou el narrador més llegit de la postguerra, a més de rebre 23 premis literaris, entre ells El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979.

Dirigí la col·lecció La Cua de Palla que va recollir les millors obres del gènere policíac i traduí al català autors de prestigi. Va aconseguir guanyar lectors en català. Sempre es va declarar independentista i la seva integritat moral fou un exemple per a tots. Amb la seva obra (cal no oblidar els seus abundants articles a revistes i diaris) i pensament va contribuir a treure de l’anonimat l’independentisme en què trobava als anys 70 i principis dels 80 i va aprofitar el seu ressò mediàtic per deixar-ne testimoni.