Vayreda i Vila, Marian

Marian Vayreda i Vila (Olot 1853 – 1903) Va néixer a Olot en el si d’una família benestant i tradicionalista. L’ambient on va créixer el va mantenir tota la vida adscrit al catalanisme conservador o, com ell mateix definí, en una posició “regionalista tradicionalista”. Aquesta és la ideologia que traspua en totes les disciplines que Marian va conrear: pintura, literatura, periodisme...etc, com a part d’un programa indissociable i que, alhora, atorga sentit a tot el conjunt.

Com a pintor dedicat al paisatge, pertany, juntament amb el seu germà Joaquim i amb Josep Berga i Boix, a l’anomenada Escola d’Olot.

En el camp literari va produir un conjunt de textos curts, contes, un bon nombre d’articles majoritàriament relacionats amb la Garrotxa i és autor de tres novel·les: Records de la darrera carlinada, Sang Nova i La Punyalada.

Vayreda va arribar a convertir-se en una destacada personalitat en l’àmbit artístic i cultural de l’època. Va viure amb la seva esposa Pilar Aulet i els seus set fills, al primer pis de l’edifici que avui alberga el Museu dels Sants d’Olot i on el 1891 s’hi va traslladar el taller d’imatgeria religiosa El Arte Cristiano, que llavors ell regentava.