Llor i Forcada, Miquel

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 1894 – 1966), de mare vigatana i de família burgesa modesta, pertany a la generació d’escriptors que es van donar a conèixer en els anys vint del segle passat. Orfe de mare molt jove, abandonà l’escola en acabar els estudis primaris. Va ser un home de lletres de formació autodidacta que , a més de viatjar molt, va aprendre llengües i va conrear el gust per diferents disciplines, com la música, l’art i la decoració. Entre alguns dels oficis que va exercir, destaca el de corrector a l’Ajuntament de Barcelona.

La seva activitat literària es va desplegar en diversos àmbits, però va reeixir sobretot en el camp de la novel·la on es fa palesa la seva adscripció al gènere psicologista amb anàlisis lentes i minucioses dels personatges, tot i que la descripció dels ambients ocupa també un lloc destacat de la seva producció. A la seva primera novel·la Historia grisa (1925) van seguir Tàntal (1928), Laura a la ciutat dels sants (premi Joan Crexells 1931), El somriure dels sants (1947), Un camí de Damasc (premi Joanot Martorell 1958), entre altres. També va publicar alguns reculls de contes: L’endemà del dolor (1930), L’esguard al mirall (1933), Sis fantasies (1934), etc. De la seva obra teatral cal esmentar Núvols i cal destacar la seva labor com a traductor de Gide i de Moravia i la seva col·laboració en diverses publicacions com Destino.