Juan i Arbó, Sebastià

Sebastià Juan Arbó neix un 27 d’octubre de 1902 a Sant Carles de la Ràpita, vila marinera del Montsià, en el sí d’una família de jornalers.
Amb poc més de sis anys, els amos, la família Carvallo, es traslladen a la capital de la comarca, la veïna Amposta.
És allí on s’escolaritza, tot i que ja de ben jove ha de contribuir a l’economia familiar treballant d’escrivent. És un jove extravertit, amant de l’esport i de les distraccions de l’època.
Ben aviat, l’ama, la senyora Cecília Meyer de Carvallo l’inicia en l’amor per les lletres posant a la disposició del jove Sebastià la seva important biblioteca.
El servei militar, a Barcelona, li obre els ulls a la gran ciutat, on descobreix uns horitzons sorprenents per a un jove criat al camp.
Poc a poc, i no sense esforç, comença a plasmar en manuscrits tot allò que havia viscut a la seva infantesa, fins que l’any 1931 publica L’inútil combat. Després vindran Terres de l’Ebre, Camins de nit, Nausica, Hores en blanc...
Havent estat ja guanyador de diversos premis literaris, com el Fastenrath, el Novel·listes, i el Nadal, l’any 1950 és nomenat Fill Adoptiu d’Amposta, on després s’atorgarà el seu nom a una important avinguda i a la Biblioteca Comarcal.
El gran escriptor de l’Ebre i de la seva gent, moria a Barcelona el 3 de gener de 1984.