Institució Cultural del CIC – Fundació Privada

La Institució Cultural del CIC (ICCIC), una fundació constituïda l’any 1984, té el seu origen l’any 1950 arran de la iniciativa de la pedagoga Maria Rosa Farré i Escofet i ha tingut com principal referent pedagògic i cultural Joan Triadú i Font, que en va ser director. Inicialment el centre duia el nom de CICF (Centre d’Influència Catòlica Femení) i tenia per objecte emprendre projectes formatius destinats a la promoció social i professional de la dona.
En una primera etapa, als anys cinquanta, el CICF va oferir formació per a l’exercici del Secretariat de Direcció i com a Jardineres Educadores, és a dir mestre d’escoles bressol. Ja als anys seixanta, el CICF es va obrir a un públic també masculí, amb la creació de l’Escola de Disseny Elisava (1961), capdavantera al nostre país i que continua essent avui una institució de referència en el seu àmbit, o l’Escola de Periodisme de l’Església (1964), tancada arran de l’establiment l’any 1971 de la Facultat de Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Paral·lelament es van crear dins de la ICCIC l’any 1963 l’Escola Thau i l’any 1964 l’Escola d’Idiomes. Posteriorment l’any 1995 es va integrar dins de la Institució Cultural del CIC l’Escola Virtèlia, especialitzada en educació musical i creada l’any 1939. I el 1996 l’Escola Thau de Sant Cugat va iniciar la seva activitat.
L’any 2010 es va obrir l’Escola Joan Triadú al barri de Gràcia, que constitueix la seu principal de l’Escola de Cicles Formatius, que va iniciar la seva activitat l’any 1971 amb l’Escola de Formació Professional Administrativa de Primer Grau.