Guasch i Darné , Carme

Carme Guasch i Darné (Figueres, 1928-Badalona, 1998). Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UB (1945), professora de secundària i escriptora. La seva carrera literària s’inicia a la seva Figueres natal, cap als anys cinquanta, com a integrant del grup poètic que envolta la figura de Carles Fages de Climent, amb Pilar Nierga, Maria Àngels i Montserrat Vayreda. Obté els primers premis literaris en els certàmens de Figueres (1959), Calella (1967), Olot (1969) i Manresa (1970). El 1978 publica el primer poemari, Vint-i-cinc sonets i un dia, seguit de Amat i Amic (1985), Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997). El 2005 l’editorial Columna va publicar la seva Poesia Completa.

Paral·lelament comença a escriure narrativa, el 1984 publica la seva única novel·la, Trena de cendra, i el 1994 el primer llibre de contes, El llit isabelí. Posteriorment vindran premis importants de narrativa com el Narcís Oller (1987), i el premi Víctor Català (1988) per Situacions insulars.

Va ser una persona activa en la defensa de la llengua i la literatura catalanes i va col·laborar assíduament en diversos mitjans de comunicació malgrat que la seva activitat com a articulista no ha estat recollida en cap volum.

La poesia de Carme Guasch, com la seva única novel·la, és un tribut a la vida amorosa i conjugal, es delecta en la presència i sofreix l’absència de l’amic amat.

Sempre li va agradar recordar el seu caràcter d’empordanesa, però les vicissituds de la vida la dugueren a viure a llocs tan diversos com Calella, Terrassa o Badalona, on s’estableix definitivament i s’integra en la vida de la ciutat. Actualment els badalonins la recorden amb un premi de poesia i una plaça de la ciutat que duen el seu nom.