Torres i Perenya, Màrius

Màrius Torres i Perenya (Lleida 1910 - Sant Quirze de Safaja 1942).

Format en el si d’una família d’activistes republicans catalanistes i de conviccions espiritistes, en acabar la carrera de medicina el 1933 va exercir de metge internista a Lleida, fins que la tuberculosi el va obligar a ingressar, el 1935, en el sanatori de Puig d’Olena, on va residir fins la seva mort, set anys més tard.

Comença a escriure poemes el 1927 i, un cop instal·lat a Lleida, a més de col·laboracions a la premsa lleidatana del moment ―amb escrits sobre literatura, música, cultura i política―, combina la pràctica de la poesia amb altres aventures literàries complementàries: la narrativa ―amb alguns contes de caire divers―, la dietarística ―Dietari íntim i Dietari per a en Víctor― i la teatral ―amb la “farsa dramàtica” Una fantasma com n’hi ha poques, 1935, publicada el 2007. Paral·lelament, fa provatures en el camp de la poesia: els primers poemes que ell mateix va seleccionant en reculls autògrafs ―Primers poemes (1927-1929), Música de cambra i altres poemes (1934) i Per a Mercè Figueras. Tria de poesies de Màrius Torres (1936)― són el camp de proves per a l’exploració de temes (la música, l’amor, el pas del temps, el paisatge) i, sobretot, per a l’exercitació del vers. Després, vindrien Invencions (1937), Totes les poesies 1933-1938 (1938) i Obra poètica de Màrius Torres i Perenya (1942), en els quals la seva veu es consolida com “aquesta cosa absurda: un poeta líric”. El seu amic i assessor lingüístic i literari Joan Sales va publicar per primer cop les seves Poesies el 1947, al seu exili de Mèxic, i tres anys després, l’edició d’Óssa Menor el donava a conèixer ja a les terres catalanes.

Avui dia la crítica considera Màrius Torres un dels millors poetes lírics catalans del segle XX. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, el castellà, el francès, el portuguès i l’italià.